Read
Listen
Watch
Search

Suia mai o se tagata taalo pasiketi polo agai e avea ma se tagata taalo o le lakapi Amerika 

 O se tala fiafia mo Niu Sila, o le filifilia ai o se alo o le atunuu e auai ma taalo mo le ‘au a le Washington State University.   O lē ua faamanuiaina o le alii o Nathaniel Salmon, o se alii 21 tausaga na fanau ma ola a’e iinei i Aotearoa i Porirua.   Fa’aalia i ripoti ma faasalalauga, o se mataupu uiga ese foi lea i tala faasolopito i le taaloga o lakapi Amerika poo le American football, ona o la le itu- o Nathaniel e le’i taalo faatasi i lea taaloga, ae na taalo ma ua tele tausinioga ua auai ai mo le pasiketi polo poo le […]

Aafia se isi auaunaga a le Soifua Mālōlōina i gaioiga faasolitulafono-  faatekonolosi  

Ua lipotia mai nei le faaopoopo atu o se isi auaunaga faalesoifua mālōlōina a Niu Sila i le faafitauli o le aafia ai o faamatalaga ma faamaumauga a tagata e aotova’a atu mo togafitiga ma siaki i gaioiga solitulafono o le ave faagaoi ai o ia faamaumauga tāua tauala i auala faatekonolosi-cyber attack.   O lea auaunaga ua ta’ua o le Canopy Health,  ma o se auaunaga tuma’oti aupito i telē lea i le atunuu ua aafia i ia gaioiga; peita’i o le mea mata’utia i lenei mataupu, o le toatele o gasegase ma tagata lautele faatoa faailoa atu iai latou le mea ua tupu a ua atoa le 6 masina talu ona alia’e mai  o lenei mataupu.  Faamaonia e le auaunaga a le Canopy Health o le aso 18 o Iulai 2025 na o latou faamauina ai gaioiga nei o le taumafai e ‘ave faagaoi o faamaumauga ma le su’esu’eina e aunoa ma le faatagaga o faamaumauga a gasegase (unauthorised access to part of its administrative systems) i le mae’a ai o […]

 Ogaoga le sasao o le afi na taumafai atu ai sui o le Tineimū e tineia i faaitū o Canterbury 

E toatele ni sui o le Tineimū ma Faalavelave Tutupu Faafuase’i, na tali ma taumafai e tapē se mū tele i itu mātū o Canterbury i nofoaga o Rotherham.   Māua le sasao tele o lea afi ma le tulaga ogaoga na iai i le Aso Sā, amataga foi o lenei vaiaso, talu ai foi tulaga vevela ua iai le atunuu.   I ripoti, na faamauaina ai na tula’i mai lea faalavelave i le ‘afa tonu o le itula e 2 i le aoauli, ma na aafia ai se fale’apa ma sasao i le 100 eka o le fanua o lea nofoaga.   Ta’ua le oo atu i le 17 taavale tineimū na taumafai atu e tali i lenei mū tele, ma e faapea na faato’a maua lava e to’a i le 6 i le afiafi.   E lē gata ina tali atu sui o faalavelave faafuase’i i le  lau‘ele’ele ae na māua le […]

 Tālia le tōmalaulauina o le faasalaga a Moeaia Tuai, i ona moliaga o sauaga matagā ma moliaga i o le faapologaina o tagata na i lalo o lana vaavaaiga     

E 63 tausaga o se matai Samoa, ua molia i le tulafono i le tele nauā o ana soligatulafono ua aafia ai nisi o tagata i totonu o Niu Sila.   O lē o loo aafia i le tulafono o le alii o Moeaia Tuai, e 19 moliaga e fesootai i sauaga matagā  ua faamaonia e le faamasinoga ma le 2 moliaga fesoota’i i gaioiga o lona faia o tagata o loo i lalo o lana vaavaaiga faapei o ni tagata pologa.    O lenei i’uga na faamautūina ma faamaonia ona o tulaga mata’utia tele ma le ogaoga o  gaioiga lea tagata faia faasaga i nisi tagata Samoa se toalua.    I lenei mataupu e faapea, na taofia faamalosi e Tuai tusifolau, o totogi, faasā pe tapu foi ona o i se mea i la’ua, poo le talanoa atu foi i nisi o tagata. Faamauina gaioiga tau faamata’u a Tuai na faia i nai tagata ua aafia, e ala i le toe faafo’i o i la’ua i Samoa poo le faaoolima foi pe a talanoa […]

Amata tauvaga alova’a – Waka Ama; o se tauvaga aupito i telē lea talu ona faatino mai o lea fa’agatama i le tai 

O le faaiuga o lenei vaiaso o le a amatalia ai se tauvaga alova’a ua faaigoaina o le 2026 Waka Ama Sprint Nationals, faataunuuina i Karāpiro.   O se tauvaga aupito i telē lea i le tala faasolopito o le faatino ai o lea fa’agatama o le tai.   E lata i le 5000 tagata alova’a, 800 ua maualuga ai lea numera nai loo le tausaga talu ai. Ma o ē o loo tauvā ai e mai 5 agai le 85 tausaga le matutua.   O lea taamilosaga o loo tuufaatasia ma faatautaia e le Waka Ama Aotearoa NZ, ma o loo lagolagoina ma tuuina atu ai le tau’au fesoasoani a le mana whenua Ngāti Korokī Kahukura ma Ngāti Hauā.   Faamauina o lenei foi tauvaga o loo avea lea ma taamilosaga e saofagā atu ai ē e […]

Lē mafai ona agai ese le 200 o le ‘au pasese ina ua faalētonu  le va’a laupasese o le Bluebridge Connemara 

E oo atu i le 200 le ‘au pasese poo tagata femalagaa’i na i luga o se va’alaupasese a le Bluebridge Connemara na lē mafai ona agai i uta mai le va’a, ina ua māua se faaletonu i le va’a.   Ta’ua i ripoti, o se faalētonu i le ramp, poo le auala e ui ma agai ai le ‘au pasese ma taavale na mafua ai ona lē mafai ona o ese tagata  mai le va’a laupasese.  Faamatala o le va’a ua agai ese mai le uafua ae ina ua logotala le ‘auva’a i lea faafitauli o lea na toe liliu ai le va’a ma toe agai i Ueligitone, ma tōloa ai le fa’aauauina o le faigamalaga mo Picton i le afiafi o le Aso Gafua o lenei vaiaso.   Talu ai ona o lea faalētonu,o lea na iai pea le pasese i luga o le vaa i le po atoa, a o taumafai le ‘auvaa ma tagata faigaluega e fo’ia le faafitauli.   Faamauina faato’a mafai ona fō’ia lea faalētonu i le malamala a’e o le taeao i le itula e 10.   […]

5.4  le malosi o le mafui’e na faalogoina i North Island 

Poo le ‘afa tonu o le itula e 8 i le taeao o le Aso Faraile, e tusa ai ma ripoti na faalogoina ai le lūlū ai o s mafui’e i saute o New Plymouth, i lona loloto e 107 kilomita, e pei ona lūlūina ai nofoaga tu ogatotonu o North Island.   E silia ma le 14,000 tagata na faamauina lo latou faalogoina o le mafui’e i luga o le itulau o le GeoNet; ma e faamatalaina e tagatanuu le malosi ma le galulu o le ‘ele’ele mo sina taimi i le faato’a faalogoina ai ona lūlū mai o lea mafui’e.   Māua i ripoti mai le NZ Herald, na faalogoina le mafui’e i Taranaki, o Ueligitone, Horowhenua, Levin ma Whanganui.   O le toe faalogoina ai lea o se mafui’e, talu ona lūlū ai o se mafui’e i le aso na sosoo ai le mae’a ai o le Kerisimasi poo le Boxing Day, e pei ona faamauina e 4.7 le malosi na lūlūina i […]

Manu’a se tagata faigaluega ina ua osofa’i e ni ‘au gaoi le fale faatau ‘ava malosi 

O loo lipotia mai pea le tele o aafiaga i faleoloa ma fale faatau ‘ava malosi i totonu o Aotearoa nei. E pei ona lipotia mai e le NZ Herald le aafia ai o se isi faleoloa e faatau ai ‘ava malosi ina ua osofa’i e ni ‘au faomea poo ni ‘au gaoi o lea faleoloa.   Faamauina i ripoti, o lea faleoloa ‘ava malosi e i North Shore, ma e faapua ua leva ona maitauina e i latou na faatinoina le soligatulafono le faleoloa. Na osofa’i e le ‘au faomea ma le ‘au gaoi le faleoloa i le afiafi o le Aso Gafua; māua le aafia ma manu’a ai o se tagata faigaluega. Ta’ua e le’i iai i se tulaga tīgāina lea tagata.   I faamatalaga mai leoleo, e faapea na ulufale atu tagata e to’atolu i le faleoloa, ma māua ai e le faatauoloa le taumafai o le to’alua e ave faagaoi o ni pusa ‘ava malosi poo pia.   O […]

To’alua sui o le Blues o le a tapena atu mo konekarate taalo mo atunuu i fafo pe a mae’a taamilosaga o le Super Rugby  2026  

A o talitali ai le amatalia o lenei tausaga i taaloga a le Super Rugby, o lea ua faamaonia mai e ala i se faasalalauga faalauaitele a le kalapu lakapi a Aukilani, le Blues, le mae’a sainia ai e nisi o sui o lea kalapu, o tama taaalo o konekarate e ta’aalo ai mo atunuu i fafo.   O i la’ua ua faamanuia nei o le ali’i o AJ Lam, ma le  ali’i taalo o Hoskins Sotutu.   I faamatalaga mai le itulau a le Blues, i luga o upega tafāilagi o le AJ Lam ua saini nei le konekarate ma le kalapu ASM Clermont Auvergne i Farani, a o le ali’i o Hoskins Sotutu ua saini atu nei lana konekarate le Newcastle Falcons i Egelani.   Faamauina le tapena ai o tama taaalo mo le taamilosaga o le Super Rugby mo lenei tausaga 2026, a o lumanai ai a la tapenaga mo […]

Faatino pea galuega fesoasoani a le Citizens Advice Bureau i tagatanuu Niu Sila o loo feagai ma faigata o le soifuaga ua iai le atunuu 

Lipotia mai nei le tuuina atu o le tau’au fesoasoani a le auaunaga ua ta’ua o le The Citizens Advice Bureau (CAB)  mo le faitau afe o tagata Kiwi o loo feagai ma faatiauli o le taugata tele o le soifuaga, o tulaga tau femalaga’iga, o fale e aumau ai ma le faigata o le sailiga o galuega ma isi.  Ta’ua i ripoti, na faamauina ai le toatele o sui o loo galulue i le CAB o i latou e ofo fua o latou taimi poo volunteers i le lālā i Porirua na faamauina ai lo latou tali atu i soo se tasi e ulufale atu i faitoto’a o lo latou ofisa; o ē o loo moomia fesoasoani; o ē faato’a sitiseni o le atunuu ma o loo moomia […]

Maua pea fualaau faasāina i le uafu o Tauranga

E oo atu i le 18 kilokalama le mamafa o fualaau faasāina i lona faatulagaga o fualaau faasāina ua faaigoaina o le Class A drugs, na taofia e sui o vaega o tiute. I se pepa o faamatalaga mai le Ofisa o Tiute a Niu Sila, na faamauina ai o le 10 kilokalama o ia […]

Fa’aalia manatu a Niu Sila i le osofa’iga a Amerika i Venezuela

Ua vāvāō le lalolagi i gaioiga a Amerika na faatino ina ua faatonuina e le alii Peresitene Donald Trump, lana vaega ‘au o le militeri e osofa’i le atunuu o Venezuela i le faaiuga o le vaiaso talu ai, ae ave faapagota le peresitene o lea malo ia Nicolás Maduro ma lona toalua ia Cilia […]

Aafia faamaumauga o gasegase i le falema’i mai se osofa’iga faatekonolosi

Ua faamaonia mai le toatele o ma’i ma gasegase e aotovaa atu i le falema’i ua aafia a latou faamaumauga ona o aafiaga, a o se osofa’iga tau faatekonolosi – cyberattack i faamaumauga o loo faamauina i se auala faaintaneti a soifua maloloina ua ta’ua o le Manage My Health. Māua e silia ma le […]

To’avalu tagata Pasefika ua amana’ia mo a latou galuega fītā ma lo latou tautua i le atunuu

A o faai’ui’u ai galuega fai o lenei tausaga, o lea ua faalauiloa mai le auai o nisi o sui o le Pasefika i Niu Sila nei, ua faamauina ma ua faamaonia le amana’ia ai mo a latou galuega fītā ma le mata’ina mo le lautele, e pei ona faamauina e to’avalu i latou ua fa’amanuiaina i lea fa’aaloalo maualuga i le atunuu.   O le tasi o i latou nei o le alii iloga i le taaloga lakapi mo le tele o tausaga, o lē sa avea ma alii taalo o le ‘au tele o le All Blacks, le alo o Samoa ia Saveatama Eroni Clarke, ua amana’ia nei i le pine taualoa o le New Zealand Order of Merit, mo lana tautua e ala i tagata pasefika, o le taaloga lakapi ae faapea foi lana ta’ita’iga ma galuega i […]

Fautuaina tagata lautele o loo fuafua e agai i tafaoga i le matāfaga ina ia tautuanā le saogalemū, a o feagai foi le atunuu ma uiga loulouā o le tau 

Ao faasolo tafaoga o aso fiafia i lenei vaitau, o lea ua tuu mai fautuaga a le vaega o Surf Life Saving New Zealand  i le toatele o le ‘au tafafao ina ia tautuanā le saogalemū. Ua tuuina mai foi ia fautuaga ona ua o latou maitauina tulaga loulouā o le tau, mo le agai ai foi o le toatele i le sami mo taelega ma tulaga o taaloga o le surf, e pei ona o latou molimauina le tetele ma le malolosi o galu o le sami.   I Raglan’s Ngarunui Beach lava ia, na faaalia e sui o tagata lavea’i, e ala i so latou ripoti na faaalia manino mai ai le tele o mataupu, o tagata na lavea’ina mai o latou ola mai le sami i lenei vaitau, ma faaalia ai ua lē toe tutusa matāfaga, nai loo le taimi sa iai i tausaga ua tuanai.    Ua fautuaina ai nei tagata tae’ele ina ia siaki ma mata’ituina lelei tulaga o le tau a o le’i agai i […]

Faitau selau aiga i faaitu o North Island o loo motusia pea le eletise

Ua lipotia mai mai nei le tele o faaitu o le North Island i Coromandel Peninsula, Waikato, Taranaki, Palmerston North, Horowhenua ma Pirinoa i Wairarapa, ua aafia i le loulouā tele o le tau, e pei ona māua e oo atu lava i le 39 nofoaga poo properties ua afatia i le motusia o le eletise, a o aga atu e faafeiloai le Tausaga Fou.  I ripoti mai le leitio faavaomalo a Niu Sila, na ta’ua ai le galulue malosi ai o le kamupani o le malosiaga faaeletise o le Electra e faatino galuega faaleleia mo itumalo o Kāpiti and Horowhenua.  […]

Faaopoopo atu le numera o ē ua maliliu mai faalavelave tau taavale; ina ua lavea se taavale i Waikato 

Faato’a aumai i tua le ripoti o le numera o tagata ua aafia soifua i luga o le auala i le amataga o lenei vaiaso mo le vaitau o aso fiafia o le Kerisimasi, na faailo ai le tulaga fiafia o iai i le na o le tasi se soifua ua maumau.  Ae peitai ua liua nei le fiafia i le faanoanoa ina ua māua faamatalaga i le taeao nei o le Aso Lulu, i le maliu ai o se isi tagata i se faalavelave na lavea ai se taavale i le magafā i faaitu o Orini Road ma McConnell Road i Orini i le ‘afa tonu o le itula e 12 i le vaveao.  Faamauina le agai atu o sui o faalavelave tutupu faafuasei e tali i lenei faalavelave mata’utia.   Mai i ripoti a le NZ Herald, na ta’ua ai e leoleo e taunuu atu i le nofoaga na tulai ai le faalavelave, ua maliu le ave taavale.   Ma o […]

Keep uptodate with Radio Samoa activity & promotion

* indicates required