Read
Listen
Watch
Search

 Ogaoga le sasao o le afi na taumafai atu ai sui o le Tineimū e tineia i faaitū o Canterbury 

E toatele ni sui o le Tineimū ma Faalavelave Tutupu Faafuase’i, na tali ma taumafai e tapē se mū tele i itu mātū o Canterbury i nofoaga o Rotherham.   Māua le sasao tele o lea afi ma le tulaga ogaoga na iai i le Aso Sā, amataga foi o lenei vaiaso, talu ai foi tulaga vevela ua iai le atunuu.   I ripoti, na faamauaina ai na tula’i mai lea faalavelave i le ‘afa tonu o le itula e 2 i le aoauli, ma na aafia ai se fale’apa ma sasao i le 100 eka o le fanua o lea nofoaga.   Ta’ua le oo atu i le 17 taavale tineimū na taumafai atu e tali i lenei mū tele, ma e faapea na faato’a maua lava e to’a i le 6 i le afiafi.   E lē gata ina tali atu sui o faalavelave faafuase’i i le  lau‘ele’ele ae na māua le […]

Tālia le tōlaulauina o le faasalaga a Moeaia Tuai, i ona moliaga o sauāga matagā ma le faapologaina o tagata na i lalo o lana vaavaaiga   

E 63 tausaga o se matai Samoa, ua molia i le tulafono i le tele na’uā o ana soligatulafono ua aafia ai nisi o tagata i totonu o Niu Sila.   O lē o loo aafia i le tulafono o le alii o Moeaia Tuai, e 19 moliaga e fesoota’i i sauāga matagā ua faamaonia e le faamasinoga ma le 2 moliaga e fesoota’i i gaioiga o lona faia o tagata o loo i lalo o lana vaavaaiga faapei o ni tagata pologa.    O lenei i’uga na faamautūina ma faamaonia ona o tulaga mata’utia tele ma le ogaoga o gaioiga a lea tagata sa faia faasaga i nisi tagata Samoa se to’alua.   I lenei matāupu e faapea, na taofia faamalosi e Tuai tusifolau, o totogi, faasā pe tapu foi ona o i se mea i la’ua, poo le talanoa atu foi i nisi o tagata. Faamauina gaioiga taufaamata’u a Tuai na faia i nai tagata ua aafia, e ala i le toe faafo’i o […]

Amata tauvaga alova’a – Waka Ama; o se tauvaga aupito i telē lea talu ona faatino mai o lea fa’agatama i le tai 

O le faaiuga o lenei vaiaso o le a amatalia ai se tauvaga alova’a ua faaigoaina o le 2026 Waka Ama Sprint Nationals, faataunuuina i Karāpiro.   O se tauvaga aupito i telē lea i le tala faasolopito o le faatino ai o lea fa’agatama o le tai.   E lata i le 5000 tagata alova’a, 800 ua maualuga ai lea numera nai loo le tausaga talu ai. Ma o ē o loo tauvā ai e mai 5 agai le 85 tausaga le matutua.   O lea taamilosaga o loo tuufaatasia ma faatautaia e le Waka Ama Aotearoa NZ, ma o loo lagolagoina ma tuuina atu ai le tau’au fesoasoani a le mana whenua Ngāti Korokī Kahukura ma Ngāti Hauā.   Faamauina o lenei foi tauvaga o loo avea lea ma taamilosaga e saofagā atu ai ē e […]

Lē mafai ona agai ese le 200 o le ‘au pasese ina ua faalētonu  le va’a laupasese o le Bluebridge Connemara 

E oo atu i le 200 le ‘au pasese poo tagata femalagaa’i na i luga o se va’alaupasese a le Bluebridge Connemara na lē mafai ona agai i uta mai le va’a, ina ua māua se faaletonu i le va’a.   Ta’ua i ripoti, o se faalētonu i le ramp, poo le auala e ui ma agai ai le ‘au pasese ma taavale na mafua ai ona lē mafai ona o ese tagata  mai le va’a laupasese.  Faamatala o le va’a ua agai ese mai le uafua ae ina ua logotala le ‘auva’a i lea faafitauli o lea na toe liliu ai le va’a ma toe agai i Ueligitone, ma tōloa ai le fa’aauauina o le faigamalaga mo Picton i le afiafi o le Aso Gafua o lenei vaiaso.   Talu ai ona o lea faalētonu,o lea na iai pea le pasese i luga o le vaa i le po atoa, a o taumafai le ‘auvaa ma tagata faigaluega e fo’ia le faafitauli.   Faamauina faato’a mafai ona fō’ia lea faalētonu i le malamala a’e o le taeao i le itula e 10.   […]

5.4  le malosi o le mafui’e na faalogoina i North Island 

Poo le ‘afa tonu o le itula e 8 i le taeao o le Aso Faraile, e tusa ai ma ripoti na faalogoina ai le lūlū ai o s mafui’e i saute o New Plymouth, i lona loloto e 107 kilomita, e pei ona lūlūina ai nofoaga tu ogatotonu o North Island.   E silia ma le 14,000 tagata na faamauina lo latou faalogoina o le mafui’e i luga o le itulau o le GeoNet; ma e faamatalaina e tagatanuu le malosi ma le galulu o le ‘ele’ele mo sina taimi i le faato’a faalogoina ai ona lūlū mai o lea mafui’e.   Māua i ripoti mai le NZ Herald, na faalogoina le mafui’e i Taranaki, o Ueligitone, Horowhenua, Levin ma Whanganui.   O le toe faalogoina ai lea o se mafui’e, talu ona lūlū ai o se mafui’e i le aso na sosoo ai le mae’a ai o le Kerisimasi poo le Boxing Day, e pei ona faamauina e 4.7 le malosi na lūlūina i […]

Manu’a se tagata faigaluega ina ua osofa’i e ni ‘au gaoi le fale faatau ‘ava malosi 

O loo lipotia mai pea le tele o aafiaga i faleoloa ma fale faatau ‘ava malosi i totonu o Aotearoa nei. E pei ona lipotia mai e le NZ Herald le aafia ai o se isi faleoloa e faatau ai ‘ava malosi ina ua osofa’i e ni ‘au faomea poo ni ‘au gaoi o lea faleoloa.   Faamauina i ripoti, o lea faleoloa ‘ava malosi e i North Shore, ma e faapua ua leva ona maitauina e i latou na faatinoina le soligatulafono le faleoloa. Na osofa’i e le ‘au faomea ma le ‘au gaoi le faleoloa i le afiafi o le Aso Gafua; māua le aafia ma manu’a ai o se tagata faigaluega. Ta’ua e le’i iai i se tulaga tīgāina lea tagata.   I faamatalaga mai leoleo, e faapea na ulufale atu tagata e to’atolu i le faleoloa, ma māua ai e le faatauoloa le taumafai o le to’alua e ave faagaoi o ni pusa ‘ava malosi poo pia.   O […]

To’alua sui o le Blues o le a tapena atu mo konekarate taalo mo atunuu i fafo pe a mae’a taamilosaga o le Super Rugby  2026  

A o talitali ai le amatalia o lenei tausaga i taaloga a le Super Rugby, o lea ua faamaonia mai e ala i se faasalalauga faalauaitele a le kalapu lakapi a Aukilani, le Blues, le mae’a sainia ai e nisi o sui o lea kalapu, o tama taaalo o konekarate e ta’aalo ai mo atunuu i fafo.   O i la’ua ua faamanuia nei o le ali’i o AJ Lam, ma le  ali’i taalo o Hoskins Sotutu.   I faamatalaga mai le itulau a le Blues, i luga o upega tafāilagi o le AJ Lam ua saini nei le konekarate ma le kalapu ASM Clermont Auvergne i Farani, a o le ali’i o Hoskins Sotutu ua saini atu nei lana konekarate le Newcastle Falcons i Egelani.   Faamauina le tapena ai o tama taaalo mo le taamilosaga o le Super Rugby mo lenei tausaga 2026, a o lumanai ai a la tapenaga mo […]

Faatino pea galuega fesoasoani a le Citizens Advice Bureau i tagatanuu Niu Sila o loo feagai ma faigata o le soifuaga ua iai le atunuu 

Lipotia mai nei le tuuina atu o le tau’au fesoasoani a le auaunaga ua ta’ua o le The Citizens Advice Bureau (CAB)  mo le faitau afe o tagata Kiwi o loo feagai ma faatiauli o le taugata tele o le soifuaga, o tulaga tau femalaga’iga, o fale e aumau ai ma le faigata o le sailiga o galuega ma isi.  Ta’ua i ripoti, na faamauina ai le toatele o sui o loo galulue i le CAB o i latou e ofo fua o latou taimi poo volunteers i le lālā i Porirua na faamauina ai lo latou tali atu i soo se tasi e ulufale atu i faitoto’a o lo latou ofisa; o ē o loo moomia fesoasoani; o ē faato’a sitiseni o le atunuu ma o loo moomia […]

Maua pea fualaau faasāina i le uafu o Tauranga

E oo atu i le 18 kilokalama le mamafa o fualaau faasāina i lona faatulagaga o fualaau faasāina ua faaigoaina o le Class A drugs, na taofia e sui o vaega o tiute. I se pepa o faamatalaga mai le Ofisa o Tiute a Niu Sila, na faamauina ai o le 10 kilokalama o ia […]

Auai Niu Sila i polokalame faalea’oa’oga faamiliteri i le atu Asia

E silia ma le 130 sui o le vaega o puipuiga poo le vaega’au a Niu Sila nei ua agai atu e auai i se polokalame fa’alea’oa’oga i le atu Asia poo le Southeast Asia. O lea polokalame ua faaigoaina o le Exercise Bersama Lima 25, o se polokalame tu’ufa’atasi tau militeri e pei ona […]

Folau atu le Ngahiraka Mai Tawhiti mo Samoa 

O le Aso Lulu o lenei vaiaso na tuua ai e le vaa o le Ngahiraka Mai Tawhiti Tāmaki Makaurau e faimalaga atu mo Samoa.  O se faigāmalaga na ta’ua o le a saga faatuputeleina ai lo latou agaga fesoota’i ma o latou tua’ā mai anamua, aemaise o a latou tū ma aga i fanua […]

Tatala aloa’ia se faaaliga ua ta’ua o le Lupe i Vao Ese

Ua tatala aloa’ia nei i faletusi a Laulauafono a Aukilani – Auckland Council Libraries se faaaliga o measina ma galuega a tagatānuu mai le Pasefika ua faaigoaina o le Lupe i Vao Ese. Na amata faufau ma tuufaatasia lenei faaaliga tele i le 2 tausaga talu ai, ma o loo faaalia ai galuega ma taleni […]

Faitau afe foma’i sinia ua alu le solo tetee mo le 48 itula 

O le Aso Lua o lenei vaiaso na amata faasolo ai se solo tetee foma’i sinia ma foma’i nifo i itu uma o le atunuu. E lata i le 6000 foma’i sinia na alu a latou savali e faaalia pea o latou lagona lē fiafia ma le tetee atu i feutaga’iga ia latou totogi e […]

Keep uptodate with Radio Samoa activity & promotion

* indicates required